Andiamo a Siena

Properament....

Al final aquest "properament" s'ha allargat potser massa... uy! però ja hi torno! han estat uns quants dies de desconnexió, dies en què he aprofitat la inacabable vaga per a conèixer més llocs, més gent, més racons de Firenze, i he de dir que també per a milorar el meu italià... es nota com cada dia vaig incorporant més vocabulari, expressions, paraulotes. El curiós de les paraulotes és que com que encara no tens assumit el veritable significat d'allò què dius, no et fa res repetir-les, i la veritat  és que els amics de la meva companya de pis són uns cracks en bombardejar paraulotes...bons professors!

Uy que em començo a "ir por la ramas", en veritat havia de parlar de Siena... doncs som-hi!

El passat diumenge 3 d'octubre, vam decidir anar a Siena, una de les ciutats més importants i grans de la Toscana. De fet, diuen que al llarg de la història havia estat en competència directa amb Florència en el tema de cultura, comerç, art... ja que a més del poder que tenien, totes dues ciutats es troben a tan sols 1.30 en tren. M'havien comentat que era un lloc molt maco, i anava amb la idea que no em decebria però la veritat és que em va encantar!

És una ciutat amb carrers bastant estrets, a més em va cridar l'atenció el contrast de color de les cases... salmons, verds, marrons... que en conjunt fa que caminis molt a gust!
El primer que vam visitar de Siena va ser el seu Duomo, una catedral gòtica  amb els típica alternança de franges blanques i verdes, i en la decoració de la qual havien colaborat Giovani Pisano i Donatello (esculptors). Per dins diuen que és molt maca, però no vam entrar primer perquè era una mica car entrar, (10e)  i a més, vam treure el cap per la porta de l'entrada/sortida i ja ens vam poder fer una idea de com era: moltes columnes al llarg del seu interior tot i que els grabats, lògicament no es van poder apreciar. (D'altra banda, va ajudar a no voler entrar un fet que us explico més endavant, ara parlem de coses boniques.) Doncs això, aquí teniu unes quantes fotos de la catedral, la veritat és que és molt maca i gran!

 Mentre vas passejant pels seus carrerons trobes artistes  pintant al terra....

fuets ( enormes.... (i gent contemplan-los)

...venda de mega-pots de Nutella! :O  (aprox. 30 euros)

 ...vistes molt maques

Quan et vas perdent pels seus carrers de cop, veus que n'hi ha un de transversal que fa una mica de baixada, i al final del qual es veu  bastanta llum, veus que bastant gent hi baixa, llavors treus el cap i paxam: La famosa Piazza del Campo.

                                   Entrada a la Piazza del Campo

                                  Piazza del Campo

La Piazza del Campo és una gran plaça molt coneguda perquè en ella se celebra El Palio, una espectacular cursa de cavalls que se celebra el 2 de juliol i el 16 d'agost des de temps medievals. (Dates a recordar!)

                                           Il Palio di Siena

 Aquesta plaça em va donar una sensació de no sé... de sentir-te petit, i de sentir-te com de cop super lliure i il·luminat després d'haver estat caminant durant estona per carrers estrets i envoltat d'ombres. 

A més, en un costat de la plaça està situat el Palazzo Pubblico, on es troba la torre de Mangia, que destaca bastant en l'espai de la plaça.

                                  Palazzio Publico i Torre della Mangia

Després d'haver travessat tota Siena, vam decidir estirar-nos al mig de la plaça a descansar i a quasi adormir-nos, perquè tot i les dimensions va resultar super acollidora. I mentre estàvem intentant "recuperar forces" vam veure la imatge més bonica del dia: una parella d'avis assentats en un banc de la plaça, contemplant amb molta concentració la gent que passava per la plaça...super monos! Encantadors! Vam fer un parell de fotos perquè era va ser inevitable no  voler tenir un record d'aquell moment, però encara no m'han passat la foto! Quan la tingui, de seguida la penjo.

Una setmana a Firenze, verb conèixer en actiu!

Porto una setmana ja a Florència! La veritat és que em sembla que porti molt més temps aquí, sembla que fa molt va ser el dia que vaig arribar carregada de maletots (que, percert, encara estan a mig desfer... uy!). Suposo que tinc aquesta sensació perquè he fet un munt de coses en poc temps...

Universitat

Encara no m'he pogut matricular perquè la URV es veu que no ha contestat encara. Dilluns he de tornar a insistir a veure si m'aclareixen alguna cosa. Sobre les assignatures poca cosa se sap... tuto è un CASINO! (tot és un enredo!). Ningú sap res, t'envien d'un lloc a un altre, i a més la biotecnologia està tan dispersa per unes quantes facultats... De moment ja he parlat amb dos coordinadors de les assignatures, i dimarts he de parlar amb un altre! és una broma tot!  A més, m'han dit que no saben segur si algunes assignatures es faran perquè es veu que s'ha aprovat fa poc una llei que obliga a fer classes als investigadors de la uni (resulta que abans podien existir investigadors a la universitat sense haver d'estar obligats a fer classe). Llavors, alguns profes-investigadors que tenen assignada alguna assignatura han decidit no fer-la... o sigui, no-assignatura. 

De moment només sé que començo aquesta setmana una assignatura de laboratori que es fa classe només un cop a la setmana (i són 8 crèdits! yuhúu!)... Una altra m'han dit que potser comença el 18 d'octubre... o sigui, anar fent.

Vida social (gueto Erasmus)

Quina vida social més activa per favor! És un no parar de conèixer gent, i més gent, i més gent.... cada dia més noms, més cares... Típica presentació: Nom, procedència, carrera... m'estic començant a col·lapsar... a més la majoria són espanyols, jo vull conèixer italians! jejeje. De fet, hi ha molts espanyols per aquí, aproximadament uns 500 d'Erasmus...

Les relacions Erasmus a Florència giren al voltant de les escales de Santa Croce (una església molt maca). No sé jo si Stendhal deu estar gaire content a la seva tomba veient aquest panorama. Em van explicar (i és veritat) que el famós escriptor Stendhal, després d'haver estat visitant Florència, just quan va arribar a Santa Croce va experimentar un fenomen que abans mai li havia passat: "Havia arribat a aquest punt d'emoció en què es troben les sensacions celestes donades per les Belles Arts i els sentiments apassionats. Sortint de Santa Croce, em bategava el cor, la vida estava esgotada en mi, caminava amb por de caure".  Aquest fet, actualment és conegut en la psicologia com el Síndrome de Stendhal o de Florència, i diuen que s'han donat altres casos en turistes que visiten Florència.  Santa Croce és el punt de reunió perquè és un lloc on està permès fer "botellón". L'ambient està molt bé, alguns porten la seva guitarra, altres canten, hi ha un mag molt graciós que de tant en tant fa visita, paquistanessos venent roses, i sempre present un mític personatge: "Rolando", un peruà que es guanya la vida venent 3 cerveses per un euro, és amic de tothom i tothom l'estima. A mi, el primer dia que em va veure em va clitxar per les facsions sudamericanes i em va preguntar d'on era originàriament i em va acabar explicant les seves aventures per l'Equador. 

Cada dia he estat a Santa Croce amb el grupet de gent que ens hem ajuntat (catalans, andalusos, madrilenys, bascos...). L'ambient de pubs i discoteques encara no el conec, perquè ens empanem i quan hi anem, ja comencen a tancar (per allí a les 3). Només un dia vam entrar a una disco anomenada Twice, però he decidit que ja em van veure prou per allí! És bastant pijo, la música és molt maquinera i house, i a més ens van clavar 6 euros per una birra!! o s'ha vist això! :O

Per sort, un dia caminant van trobar un pub de música rock, pop, música en directe, on sovint fan concerts de grups italians i de grups que versionen bandes mítiques. Diuen que molts dijous fan versions del Beatles! yuhúu! He decidit que és el racó número 2 de Florència!

Menjar

Llocs per a menjar barat i bo, n'hi ha!! Hi ha llocs on et costa una pizza gran i bona 5 euros, un xino on pots menjar per 3 euros... és qüestió d'anar provant!

Mòbil

Ja tinc número italià!! La veritat que el tema telefonia resulta més econòmic aquí. Hi ha un companyia anomenada Wind, amb la qual per 2 euros setmanals tens 200 minuts per a parlar amb qualsevol mòbil Wind; i si pagues un euro més, tens 1000 sms... I és perfecte, perquè quasi tothom és de Wind!

Transport

El bus és el transport més comú a Florència, a més de moment m'ha estat sortint gratis perquè el conductor no control·la gens que la gent piqui les targetes a la màquina, i de fet, quasi ningú les pica. Jo porto a damunt un abonament de 10 viatges per si mai passa el revisor...

Però sense dubte, el transport que mola més és la bici, encara és més bona la màfia que hi ha darrere del negoci de les bicis... Es venen bicis per súper bé de preu: 10/20€, però la qüestió és quant de temps et durarà, perquè perfectament te la poden robar davant teu... El Bicing de Florència consisteix en: comprar bici (1 cop), te la roben, robes un altra, te la tornen a robar... i mai té un final. Per això: no agafis afecte a la teva bici!  i així una bici va passant per les mans de tothom... i a més van acumulant capes i capes de pintura per a camuflar el delicte... 

Primera setmana, ha passat volant....

  

Proviamo se lo fai bene: Dove sono i fusilli? ... sono questi?

És dilluns i toca anar a fer papeleo i aquestes coses poc motivants.... Primer de tot he d'anar a fer-me el Codice Fiscale, un numero necessari aquí a l'hora de fer contractes de lloguer, fer-se compte bancari, anar a comprar medicaments a la farmàcia o fins i tot per a comprar tabac (les màquines te'l demanen!). El meu llogater m'acompanya i el fem bastant ràpidament, tot i la gentada amuntegada, impacient i ansiosa que trobem a la cua.

Després he d'anar a la uni a "timbrar" (dir que he arribat, perquè em donin la beca). Finalment he descobert també on és la meva facultat! ueeee!! Està a la zona hospitalària de Florència, a 10 minuts amb bus des del centre. També he d'anar a fer la matrícula de la uni. Faig cua durant quasi 2 hores i sorpresa! La URV encara no ha obert del tot el conveni amb la Università di Firenze i no em puc matricular...han de parlar amb la URV i de moment no he de tornar fins dimecres! Quina eficiència! XD Aprofito que estic per la zona per fer-me la targeta del menjador, ja que amb aquesta els preu d'un menú és de 2 euros. Super bé! Soteras no moleu, boicot! A més al menjador tens begudes de tot tipus per agafar-ne: aigua, coca-cola, fanta, te... de lújhoo! 

Després de dinar aprofito per anar a comprar menjar a un supermercat on els preus estan bastant bé (Esselunga, es diu). El que més sorprèn dels supermercats italians són les estanteries amb milions de tipus de pastes... mentre camino empanada descobrint noves formes/gustos/colors veig un pare amb la seva filla petita de 5 anys, més o menys, fent una espècie de joc educatiu sobre la cuina/cultura italiana... el pare li deia a la filla "Proviamo se lo fai bene: Dove sono i fusilli? (Provem a veure si ho fas bé: On són els fussilli?) ...  i la filla li responia: "sono questi?" (són aquests?) ....i així amb moltes més pastes... què guay! el pare ensenyava com es deia cada tipus de pasta a la nena i s'ho passaven super bé! Una mica més i els hi pregunto si jo també podia jugar... Jo també he d'aprendre! jejej Em va fer molta gràcia!

Vaig acabar comprant mil tipus de pastes, espècies, salses, a més, he decidit que a cada compra agafaré un tipus de formatge. El d'aquest cop és el Ricotta. És molt comú que el posin com a relleu de pastes. És tou, pastós, granulós, no gaire salat. Sol no m'ha acabat d'agradar, però amb torrades o amanida està bé, però tampoc m'ha encantat...

En general, aquests 3 primers dies han sigut de comprar-netejar-fer cues, comprar-netejar-fer cues, comprar-netejar-fer cues.... o sigui, morta al final del dia.

Ciao Firenze! Pimer dia

Després d'un seguit de dies de despedides (sopars, festes, fotos, targetes...), arriba el dia de marxar cap a terres pizzeres. La sensació realment és rara, és una barreja d'alegria, tristor i incertesa a la vegada. Alegria perquè tinc moltes ganes d'arribar a Florència, caminar pels seus carrerons, perdre'm (que la meva super orientació, per suposat ho permetrà! jeje ), fer fotos, conèixer gent, conèixer llocs, saber un munt d'italià...  Tristor perquè, tot i que és per poc temps, deixo tota la meva gent a Catalunya, aquells amb qui no m'agradaria perdre ni un moment.. i amb qui m'agradaria compartir totes les meves experiències d'aquí...però ja se sap que a tot arreu no s'hi pot estar. Incertesa... de fet sempre, de forma contínua estem envoltats d'incertesa, però potser el fet que el teu lloc habitual canviï fa que es reforci aquesta sensació...

Agafo l'avió de Reus a Pissa i arrivo a quarts de 5 a terres italianes. El viatge des de Pissa fins a Florència, el meu únic i gran patiment pel tema càrrega de maletes, ha estat un èxit! Existeix un bus que va directe de l'aeroport de Pissa fins a l'estació de tren de Florència, que està a 10 minuts caminant fins al meu pis. Perfecte, perquè les meves intencions eren anar de bus en bus i de tren en tren... hauria mort en l'intent! jejeje  La meva idea d'anar caminant de l'estació fins al pis no va ser possible: les llambordes i els carrers estrets no m'ho permetien, per això vaig optar per l'opció del taxi (clavada va ser poc, a més, el taxista va fer un tomb enorme i inútil pensant-se que jo no sabia on m'havia de portar... comencem a conèixer els italians...).

Arribo al meu portal, i comença l'aventura de pujar les maletes fins al segons pis (no hi ha ascensor!! :S de fet cap pis de la zona antiga en té...) Començo amb l'estratègia de anar fent rodolar la maleta grossa cap amunt, escala per escala (tècnica efectiva) fins que obre la porta un veí, un vellet d'aproximadament uns 70 anys que s'ofereix amablement a ajudar-me. :) Finalment. tots dos ho aconseguim! yuhúu! En arribar a la porta, la meva companyia de pis obre la porta i m'ajuda a entrar les coses. El veí es presenta com "signore Amico, dottore della medicina generale e del cuore", i diu que si mai ens feia falta res, ja sabíem on trobar-lo!

Xerro una estona amb la companya de pis italiana (l'Antonella), una noia de la meva edat del sud d'Itàlia que estudia Filosofia i Lletres a Florència. Parlem durant bastant estona amb el meu italià amb moltes paraules tretes de la màniga, però ens entenem, ella m'informa de coses útils: telèfon, internet, uni.... 

És hora de sopar! Decideixo anar a caminar un rato per Florència i a comprar alguna cosa per a menjar. Mentre caminava de cop se'm planta al davant il Duomo di Santa Maria di Fiore (Catedral), cada vegada que el vec flipo... es enorme, és una passada, és impressionant...no té paraules, s'ha de veure! la d'anys que es devien passar construint-la, la de gent que hi devia treballar... Finalment, acabo sopant un panini a les escales del Duomo, mirant l'ambient i la gent passar. I com no... venen els segurates a cridar-me l'atenció perquè m'estava recolzant a un tros de paret de la catedral... uy! 

Pre-Firenze: a buscar pis!

Aquest bloc comença amb una Pre-Firenze, una estada d'uns quants dies a Florència (exactament 6) per a buscar el que serà "la mia casa" durant els següents nou-deu mesos. En principi, la idea no és fer de turistes, sinó que l'objectiu és patejar-nos tot Florència per intentar trobar una habitació individual, el més econòmica possible  i si està al centre encara millor!
Som-hi doncs! :)

DIA 1: Dissabte 4 de setembre del 2010

Arribem a Pissa a quarts de sis de la tarda ja que el nostre vol no fa parada a Florència.  Aprofitem que hi som per a conèixer la cuitat, que ens havíem comentat que es coneixia de sobres amb una tarda. Anem a la torre de Pissa, la Catedral (Il duomo di Santa Maria Assunta), el Baptisteri... tot queda al mateix lloc. Com no, no ens podem resistir a fer-nos la típica foto intentant aguantar la Torre inclinada... Crec que no hi ha una situació més subrealista i divertida que veure tanta gent junta damunt la gespa/carrer adoptant posicions estranyes contra l'aire mentre miren a la càmera... per a molts semblava quasi un ritual, es podien veure trípodes enormes muntats... jejje

Torre de Pisa

Vam arribar des de Pissa a Florència amb tren a quarts d'11pm. Arribem a l'alberg, l'entrada la veritat és que és una mica tètrica: una escultura petita blanca però convertint-se en negra quasi sense nas. ni ulls..brrrr  Just en arribar a l'alberg coneixem un noi d'Alacant, molt simpàtic i xerrador. Ens explicava que havia decidit fer un viatge sol per Itàlia (apañao!). Com va dir la meva amiga: és d'aquestes persones que passen per la teva vida, només estàs poc temps amb elles, però les recordaràs i fins i tot les trobaràs a faltar. Vam anar a comprar sopar i vam menjar en un banc, xerrar una estona i a dormir!

DIA 2: Diumenge 5 de setembre del 2010

Al matí anem a conèixer una mica Firenze perquè no hem quedat amb dues arrendàries fins després de dinar. (Els contactes els vaig poder fer gràcies a una web bastant útil: easystanza!). De mentre aprofitem el matí per a conèixer una mica Florència, anem al Ponte Vecchio. És impressionant la quantitat de joieries d'or que "decoren" el recorregut del pont i, encara, el més impressionant són els preus... la gent s'hi fa fotos al costat de les joies remarcant el preu que allò costa.... Jo personalment, em quedo amb la sensació que em va transmetre mentre caminava: tota l'estructura en si em semblava que fos de joguina/ mentida, com si un dia o altre ho haguessin de desmuntar, com si estigués al Port Aventura jejeje. Finalment vam travessar el riu Arno, per arribar a l'altra banda de la cuitat. Allí vam veure el Palazzio Pitti, on es veu que estan situat el Jardí de Boboli, un dels més importants i grans a nivell internacional...(gràcies guia de l'Abacus!) dic que es veu perquè encara no hi he entrat...lloc pendent a veure!

A continuació ens dirigim a veure el primer pis, la veritat és que està bastant lluny del centre, de fet de camí ja l'anava descartant perquè a més era car (400€ sense despeses). Va ser arribar allí i la dona propietària em va dir que justament l'acabava de llogar a una noia. Grazzie mille! Ens dirigim al segon pis, que està situat a la mateixa zona, però abans dinem en una plaça menjar preparat i fred d'un super i intentant que s'escalfés una mica amb el sol jeje (era diumenge, i tot estava tancat...). Mentre dinàvem la noia m'envia un missatge dient que li sabia greu però que acabava de trucar-la una noia que volia el pis... botxorno!

Per desconnectar una mica de tan èxit acumulat anem a descansar en un parc a veure com jugaven nens, s'ho estaven passant super bé! :)

El pas següent va ser arrencar paperets d'anuncis de manera obsessiva i com no, trucar-hi de seguida per quedar amb la gent... No sé com ens vam muntar una agenda amb un munt de pisos per veure l'endemà, crec que amb aquest planning no ens quedava ni temps per menjar...

Quedem per veure'ns amb dues noies de la UAB que estudien psicologia, amb les quals m'he posat en contacte via feisbuc, que també estan buscant pis. Expliquem experiències, anèctodes... en general, molt bona companyia.

Com que l'endemà ens espera un dia dur, a dormir aviat!... però abans anem a visitar el porc senglar de la Piazza del Mercato Nuovo a tocar-li el morro, tirar una moneda i demanar un desig! (sabeu quin desig vaig demanar oi?)

                                          Piazza del Mercato Nuovo

DIA 3: Dilluns 6 de setembre del 2010

Oficialment declarat: "EL DIA-QUE-HE-CAMINAT-MÉS-DE-TOTA-LA-MEVA-VIDA-FINS-ARA"

Anar d'amunt cap avall, mirar un pis, un altre i un altre... En alguns em tornen a dir que ja l'han llogat... FRUSTACIÓ... però sort que podíem menjar gelats super bons! Per cert, al final d'un pont del costat del Ponte Vecchio hi ha el racó numero 1 de Florència: gelats molt bons a 1 euro! yuhúuu! :)

Quarts de 6 de la tarda... després que no m'agradessin molts pisos, ja sigui per l'ambient, perquè estaven de camí a la fi del mon o perquè eren molts cars... vaig arribar a un que quan el vaig veure, vaig dir: el vull!! :)  Tant el volia, que li vaig donar al propietari els diners que hi portava com a anticipació, sense que ell em donés les claus, (lista!)  i marxant amb un paper signat per ell i per mi on deia el pegament que jo havia fet.  Consell numero 1: si dones diners, demana les claus! L'endemà vam acabar de fer el contracte i aclarit! ja podíem anar a dormir al piset! yuhúuu!

                                            

DIA 4: Dimarts 7 de setembre del 2010

Anem a la Università degli Studi di Firenze (Facoltà di Scienze Matematiche, Fisiche e Naturali) per assabentar-nos d'alguna cosa... L'oficina Erasmus de la meva facultat està tancada perquè fan proves d'ingrés a la universitat, o sigui, ja tornaré quan vingui definitivament...
Signo el contracte i ja tinc habitació!! :)

DIA 5: Dimecres 8 de setembre del 2010

Anem a fer una mica de turisme en tren per poblets de la Toscana i ens aturem a Lucca i Prato. L'anada en tren (que no anava a més de 30 km.... el recorregut era de 1 hora aproximadament, però quasi 3 hores hem estat tancades al tren) ens ha permès poder contemplar el verd paisatge de la Toscana acompanyat de núvols i un vol-i-no-vol-ploure. 

Lucca és una ciutat molt maca i curiosa, la seva plaça major "Piazza dell'Anfiteatro" és bastant sorprenent: conjunt de cases seguint la forma circular característica de l'amfiteatre romà que un dia va existir.

                                          Piazza dell'Anfiteatro (Lucca)


De Prato vam poder veure poca cosa, però el destacable és el seu castell: Castello dell'Imperatore.

                                                        Castello dell'Imperatore (Prato)

   En general, un dia relaxat! que ja ens feia falta... Ara només queda anar a fer la maleta per a tornar cap a Tarragona.  


DIA 6: Dimecres 8 de setembre del 2010
Deixo Florència per uns quants dies sabent que ja tinc on dormir i que en aquests dies he conegut gent molt maca! Tinc ganes de tornar-hi....

Ci vediamo a presto Firenze!


[Tota l'estona he dit les frases en plural ja que durant aquesta mini-aventura de buscar pis he estat acompanyada per una amiga super guay! Grazie mille per la teva companyia, per la teva orientació i per aguantar les meves queixes repetitives de: estic cansada, tinc mal de peus, fa calor, vull anar al lavabo... XD  (Sé que segons tu ho vas fer per egocentrisme, però el teu egocentrisme mola!)]