Proviamo se lo fai bene: Dove sono i fusilli? ... sono questi?

És dilluns i toca anar a fer papeleo i aquestes coses poc motivants.... Primer de tot he d'anar a fer-me el Codice Fiscale, un numero necessari aquí a l'hora de fer contractes de lloguer, fer-se compte bancari, anar a comprar medicaments a la farmàcia o fins i tot per a comprar tabac (les màquines te'l demanen!). El meu llogater m'acompanya i el fem bastant ràpidament, tot i la gentada amuntegada, impacient i ansiosa que trobem a la cua.

Després he d'anar a la uni a "timbrar" (dir que he arribat, perquè em donin la beca). Finalment he descobert també on és la meva facultat! ueeee!! Està a la zona hospitalària de Florència, a 10 minuts amb bus des del centre. També he d'anar a fer la matrícula de la uni. Faig cua durant quasi 2 hores i sorpresa! La URV encara no ha obert del tot el conveni amb la Università di Firenze i no em puc matricular...han de parlar amb la URV i de moment no he de tornar fins dimecres! Quina eficiència! XD Aprofito que estic per la zona per fer-me la targeta del menjador, ja que amb aquesta els preu d'un menú és de 2 euros. Super bé! Soteras no moleu, boicot! A més al menjador tens begudes de tot tipus per agafar-ne: aigua, coca-cola, fanta, te... de lújhoo! 

Després de dinar aprofito per anar a comprar menjar a un supermercat on els preus estan bastant bé (Esselunga, es diu). El que més sorprèn dels supermercats italians són les estanteries amb milions de tipus de pastes... mentre camino empanada descobrint noves formes/gustos/colors veig un pare amb la seva filla petita de 5 anys, més o menys, fent una espècie de joc educatiu sobre la cuina/cultura italiana... el pare li deia a la filla "Proviamo se lo fai bene: Dove sono i fusilli? (Provem a veure si ho fas bé: On són els fussilli?) ...  i la filla li responia: "sono questi?" (són aquests?) ....i així amb moltes més pastes... què guay! el pare ensenyava com es deia cada tipus de pasta a la nena i s'ho passaven super bé! Una mica més i els hi pregunto si jo també podia jugar... Jo també he d'aprendre! jejej Em va fer molta gràcia!

Vaig acabar comprant mil tipus de pastes, espècies, salses, a més, he decidit que a cada compra agafaré un tipus de formatge. El d'aquest cop és el Ricotta. És molt comú que el posin com a relleu de pastes. És tou, pastós, granulós, no gaire salat. Sol no m'ha acabat d'agradar, però amb torrades o amanida està bé, però tampoc m'ha encantat...

En general, aquests 3 primers dies han sigut de comprar-netejar-fer cues, comprar-netejar-fer cues, comprar-netejar-fer cues.... o sigui, morta al final del dia.

Ciao Firenze! Pimer dia

Després d'un seguit de dies de despedides (sopars, festes, fotos, targetes...), arriba el dia de marxar cap a terres pizzeres. La sensació realment és rara, és una barreja d'alegria, tristor i incertesa a la vegada. Alegria perquè tinc moltes ganes d'arribar a Florència, caminar pels seus carrerons, perdre'm (que la meva super orientació, per suposat ho permetrà! jeje ), fer fotos, conèixer gent, conèixer llocs, saber un munt d'italià...  Tristor perquè, tot i que és per poc temps, deixo tota la meva gent a Catalunya, aquells amb qui no m'agradaria perdre ni un moment.. i amb qui m'agradaria compartir totes les meves experiències d'aquí...però ja se sap que a tot arreu no s'hi pot estar. Incertesa... de fet sempre, de forma contínua estem envoltats d'incertesa, però potser el fet que el teu lloc habitual canviï fa que es reforci aquesta sensació...

Agafo l'avió de Reus a Pissa i arrivo a quarts de 5 a terres italianes. El viatge des de Pissa fins a Florència, el meu únic i gran patiment pel tema càrrega de maletes, ha estat un èxit! Existeix un bus que va directe de l'aeroport de Pissa fins a l'estació de tren de Florència, que està a 10 minuts caminant fins al meu pis. Perfecte, perquè les meves intencions eren anar de bus en bus i de tren en tren... hauria mort en l'intent! jejeje  La meva idea d'anar caminant de l'estació fins al pis no va ser possible: les llambordes i els carrers estrets no m'ho permetien, per això vaig optar per l'opció del taxi (clavada va ser poc, a més, el taxista va fer un tomb enorme i inútil pensant-se que jo no sabia on m'havia de portar... comencem a conèixer els italians...).

Arribo al meu portal, i comença l'aventura de pujar les maletes fins al segons pis (no hi ha ascensor!! :S de fet cap pis de la zona antiga en té...) Començo amb l'estratègia de anar fent rodolar la maleta grossa cap amunt, escala per escala (tècnica efectiva) fins que obre la porta un veí, un vellet d'aproximadament uns 70 anys que s'ofereix amablement a ajudar-me. :) Finalment. tots dos ho aconseguim! yuhúu! En arribar a la porta, la meva companyia de pis obre la porta i m'ajuda a entrar les coses. El veí es presenta com "signore Amico, dottore della medicina generale e del cuore", i diu que si mai ens feia falta res, ja sabíem on trobar-lo!

Xerro una estona amb la companya de pis italiana (l'Antonella), una noia de la meva edat del sud d'Itàlia que estudia Filosofia i Lletres a Florència. Parlem durant bastant estona amb el meu italià amb moltes paraules tretes de la màniga, però ens entenem, ella m'informa de coses útils: telèfon, internet, uni.... 

És hora de sopar! Decideixo anar a caminar un rato per Florència i a comprar alguna cosa per a menjar. Mentre caminava de cop se'm planta al davant il Duomo di Santa Maria di Fiore (Catedral), cada vegada que el vec flipo... es enorme, és una passada, és impressionant...no té paraules, s'ha de veure! la d'anys que es devien passar construint-la, la de gent que hi devia treballar... Finalment, acabo sopant un panini a les escales del Duomo, mirant l'ambient i la gent passar. I com no... venen els segurates a cridar-me l'atenció perquè m'estava recolzant a un tros de paret de la catedral... uy! 

Pre-Firenze: a buscar pis!

Aquest bloc comença amb una Pre-Firenze, una estada d'uns quants dies a Florència (exactament 6) per a buscar el que serà "la mia casa" durant els següents nou-deu mesos. En principi, la idea no és fer de turistes, sinó que l'objectiu és patejar-nos tot Florència per intentar trobar una habitació individual, el més econòmica possible  i si està al centre encara millor!
Som-hi doncs! :)

DIA 1: Dissabte 4 de setembre del 2010

Arribem a Pissa a quarts de sis de la tarda ja que el nostre vol no fa parada a Florència.  Aprofitem que hi som per a conèixer la cuitat, que ens havíem comentat que es coneixia de sobres amb una tarda. Anem a la torre de Pissa, la Catedral (Il duomo di Santa Maria Assunta), el Baptisteri... tot queda al mateix lloc. Com no, no ens podem resistir a fer-nos la típica foto intentant aguantar la Torre inclinada... Crec que no hi ha una situació més subrealista i divertida que veure tanta gent junta damunt la gespa/carrer adoptant posicions estranyes contra l'aire mentre miren a la càmera... per a molts semblava quasi un ritual, es podien veure trípodes enormes muntats... jejje

Torre de Pisa

Vam arribar des de Pissa a Florència amb tren a quarts d'11pm. Arribem a l'alberg, l'entrada la veritat és que és una mica tètrica: una escultura petita blanca però convertint-se en negra quasi sense nas. ni ulls..brrrr  Just en arribar a l'alberg coneixem un noi d'Alacant, molt simpàtic i xerrador. Ens explicava que havia decidit fer un viatge sol per Itàlia (apañao!). Com va dir la meva amiga: és d'aquestes persones que passen per la teva vida, només estàs poc temps amb elles, però les recordaràs i fins i tot les trobaràs a faltar. Vam anar a comprar sopar i vam menjar en un banc, xerrar una estona i a dormir!

DIA 2: Diumenge 5 de setembre del 2010

Al matí anem a conèixer una mica Firenze perquè no hem quedat amb dues arrendàries fins després de dinar. (Els contactes els vaig poder fer gràcies a una web bastant útil: easystanza!). De mentre aprofitem el matí per a conèixer una mica Florència, anem al Ponte Vecchio. És impressionant la quantitat de joieries d'or que "decoren" el recorregut del pont i, encara, el més impressionant són els preus... la gent s'hi fa fotos al costat de les joies remarcant el preu que allò costa.... Jo personalment, em quedo amb la sensació que em va transmetre mentre caminava: tota l'estructura en si em semblava que fos de joguina/ mentida, com si un dia o altre ho haguessin de desmuntar, com si estigués al Port Aventura jejeje. Finalment vam travessar el riu Arno, per arribar a l'altra banda de la cuitat. Allí vam veure el Palazzio Pitti, on es veu que estan situat el Jardí de Boboli, un dels més importants i grans a nivell internacional...(gràcies guia de l'Abacus!) dic que es veu perquè encara no hi he entrat...lloc pendent a veure!

A continuació ens dirigim a veure el primer pis, la veritat és que està bastant lluny del centre, de fet de camí ja l'anava descartant perquè a més era car (400€ sense despeses). Va ser arribar allí i la dona propietària em va dir que justament l'acabava de llogar a una noia. Grazzie mille! Ens dirigim al segon pis, que està situat a la mateixa zona, però abans dinem en una plaça menjar preparat i fred d'un super i intentant que s'escalfés una mica amb el sol jeje (era diumenge, i tot estava tancat...). Mentre dinàvem la noia m'envia un missatge dient que li sabia greu però que acabava de trucar-la una noia que volia el pis... botxorno!

Per desconnectar una mica de tan èxit acumulat anem a descansar en un parc a veure com jugaven nens, s'ho estaven passant super bé! :)

El pas següent va ser arrencar paperets d'anuncis de manera obsessiva i com no, trucar-hi de seguida per quedar amb la gent... No sé com ens vam muntar una agenda amb un munt de pisos per veure l'endemà, crec que amb aquest planning no ens quedava ni temps per menjar...

Quedem per veure'ns amb dues noies de la UAB que estudien psicologia, amb les quals m'he posat en contacte via feisbuc, que també estan buscant pis. Expliquem experiències, anèctodes... en general, molt bona companyia.

Com que l'endemà ens espera un dia dur, a dormir aviat!... però abans anem a visitar el porc senglar de la Piazza del Mercato Nuovo a tocar-li el morro, tirar una moneda i demanar un desig! (sabeu quin desig vaig demanar oi?)

                                          Piazza del Mercato Nuovo

DIA 3: Dilluns 6 de setembre del 2010

Oficialment declarat: "EL DIA-QUE-HE-CAMINAT-MÉS-DE-TOTA-LA-MEVA-VIDA-FINS-ARA"

Anar d'amunt cap avall, mirar un pis, un altre i un altre... En alguns em tornen a dir que ja l'han llogat... FRUSTACIÓ... però sort que podíem menjar gelats super bons! Per cert, al final d'un pont del costat del Ponte Vecchio hi ha el racó numero 1 de Florència: gelats molt bons a 1 euro! yuhúuu! :)

Quarts de 6 de la tarda... després que no m'agradessin molts pisos, ja sigui per l'ambient, perquè estaven de camí a la fi del mon o perquè eren molts cars... vaig arribar a un que quan el vaig veure, vaig dir: el vull!! :)  Tant el volia, que li vaig donar al propietari els diners que hi portava com a anticipació, sense que ell em donés les claus, (lista!)  i marxant amb un paper signat per ell i per mi on deia el pegament que jo havia fet.  Consell numero 1: si dones diners, demana les claus! L'endemà vam acabar de fer el contracte i aclarit! ja podíem anar a dormir al piset! yuhúuu!

                                            

DIA 4: Dimarts 7 de setembre del 2010

Anem a la Università degli Studi di Firenze (Facoltà di Scienze Matematiche, Fisiche e Naturali) per assabentar-nos d'alguna cosa... L'oficina Erasmus de la meva facultat està tancada perquè fan proves d'ingrés a la universitat, o sigui, ja tornaré quan vingui definitivament...
Signo el contracte i ja tinc habitació!! :)

DIA 5: Dimecres 8 de setembre del 2010

Anem a fer una mica de turisme en tren per poblets de la Toscana i ens aturem a Lucca i Prato. L'anada en tren (que no anava a més de 30 km.... el recorregut era de 1 hora aproximadament, però quasi 3 hores hem estat tancades al tren) ens ha permès poder contemplar el verd paisatge de la Toscana acompanyat de núvols i un vol-i-no-vol-ploure. 

Lucca és una ciutat molt maca i curiosa, la seva plaça major "Piazza dell'Anfiteatro" és bastant sorprenent: conjunt de cases seguint la forma circular característica de l'amfiteatre romà que un dia va existir.

                                          Piazza dell'Anfiteatro (Lucca)


De Prato vam poder veure poca cosa, però el destacable és el seu castell: Castello dell'Imperatore.

                                                        Castello dell'Imperatore (Prato)

   En general, un dia relaxat! que ja ens feia falta... Ara només queda anar a fer la maleta per a tornar cap a Tarragona.  


DIA 6: Dimecres 8 de setembre del 2010
Deixo Florència per uns quants dies sabent que ja tinc on dormir i que en aquests dies he conegut gent molt maca! Tinc ganes de tornar-hi....

Ci vediamo a presto Firenze!


[Tota l'estona he dit les frases en plural ja que durant aquesta mini-aventura de buscar pis he estat acompanyada per una amiga super guay! Grazie mille per la teva companyia, per la teva orientació i per aguantar les meves queixes repetitives de: estic cansada, tinc mal de peus, fa calor, vull anar al lavabo... XD  (Sé que segons tu ho vas fer per egocentrisme, però el teu egocentrisme mola!)]