És dilluns i toca anar a fer papeleo i aquestes coses poc motivants.... Primer de tot he d'anar a fer-me el Codice Fiscale, un numero necessari aquí a l'hora de fer contractes de lloguer, fer-se compte bancari, anar a comprar medicaments a la farmàcia o fins i tot per a comprar tabac (les màquines te'l demanen!). El meu llogater m'acompanya i el fem bastant ràpidament, tot i la gentada amuntegada, impacient i ansiosa que trobem a la cua.
Després he d'anar a la uni a "timbrar" (dir que he arribat, perquè em donin la beca). Finalment he descobert també on és la meva facultat! ueeee!! Està a la zona hospitalària de Florència, a 10 minuts amb bus des del centre. També he d'anar a fer la matrícula de la uni. Faig cua durant quasi 2 hores i sorpresa! La URV encara no ha obert del tot el conveni amb la Università di Firenze i no em puc matricular...han de parlar amb la URV i de moment no he de tornar fins dimecres! Quina eficiència! XD Aprofito que estic per la zona per fer-me la targeta del menjador, ja que amb aquesta els preu d'un menú és de 2 euros. Super bé! Soteras no moleu, boicot! A més al menjador tens begudes de tot tipus per agafar-ne: aigua, coca-cola, fanta, te... de lújhoo!
Després de dinar aprofito per anar a comprar menjar a un supermercat on els preus estan bastant bé (Esselunga, es diu). El que més sorprèn dels supermercats italians són les estanteries amb milions de tipus de pastes... mentre camino empanada descobrint noves formes/gustos/colors veig un pare amb la seva filla petita de 5 anys, més o menys, fent una espècie de joc educatiu sobre la cuina/cultura italiana... el pare li deia a la filla "Proviamo se lo fai bene: Dove sono i fusilli? (Provem a veure si ho fas bé: On són els fussilli?) ... i la filla li responia: "sono questi?" (són aquests?) ....i així amb moltes més pastes... què guay! el pare ensenyava com es deia cada tipus de pasta a la nena i s'ho passaven super bé! Una mica més i els hi pregunto si jo també podia jugar... Jo també he d'aprendre! jejej Em va fer molta gràcia!
Vaig acabar comprant mil tipus de pastes, espècies, salses, a més, he decidit que a cada compra agafaré un tipus de formatge. El d'aquest cop és el Ricotta. És molt comú que el posin com a relleu de pastes. És tou, pastós, granulós, no gaire salat. Sol no m'ha acabat d'agradar, però amb torrades o amanida està bé, però tampoc m'ha encantat...
En general, aquests 3 primers dies han sigut de comprar-netejar-fer cues, comprar-netejar-fer cues, comprar-netejar-fer cues.... o sigui, morta al final del dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario