domingo, 3 de octubre de 2010

Andiamo a Siena

Properament....

Al final aquest "properament" s'ha allargat potser massa... uy! però ja hi torno! han estat uns quants dies de desconnexió, dies en què he aprofitat la inacabable vaga per a conèixer més llocs, més gent, més racons de Firenze, i he de dir que també per a milorar el meu italià... es nota com cada dia vaig incorporant més vocabulari, expressions, paraulotes. El curiós de les paraulotes és que com que encara no tens assumit el veritable significat d'allò què dius, no et fa res repetir-les, i la veritat  és que els amics de la meva companya de pis són uns cracks en bombardejar paraulotes...bons professors!

Uy que em començo a "ir por la ramas", en veritat havia de parlar de Siena... doncs som-hi!

El passat diumenge 3 d'octubre, vam decidir anar a Siena, una de les ciutats més importants i grans de la Toscana. De fet, diuen que al llarg de la història havia estat en competència directa amb Florència en el tema de cultura, comerç, art... ja que a més del poder que tenien, totes dues ciutats es troben a tan sols 1.30 en tren. M'havien comentat que era un lloc molt maco, i anava amb la idea que no em decebria però la veritat és que em va encantar!

És una ciutat amb carrers bastant estrets, a més em va cridar l'atenció el contrast de color de les cases... salmons, verds, marrons... que en conjunt fa que caminis molt a gust!
El primer que vam visitar de Siena va ser el seu Duomo, una catedral gòtica  amb els típica alternança de franges blanques i verdes, i en la decoració de la qual havien colaborat Giovani Pisano i Donatello (esculptors). Per dins diuen que és molt maca, però no vam entrar primer perquè era una mica car entrar, (10e)  i a més, vam treure el cap per la porta de l'entrada/sortida i ja ens vam poder fer una idea de com era: moltes columnes al llarg del seu interior tot i que els grabats, lògicament no es van poder apreciar. (D'altra banda, va ajudar a no voler entrar un fet que us explico més endavant, ara parlem de coses boniques.) Doncs això, aquí teniu unes quantes fotos de la catedral, la veritat és que és molt maca i gran!








 Mentre vas passejant pels seus carrerons trobes artistes  pintant al terra....



fuets ( enormes.... (i gent contemplan-los)



...venda de mega-pots de Nutella! :O  (aprox. 30 euros)


 ...vistes molt maques





Quan et vas perdent pels seus carrers de cop, veus que n'hi ha un de transversal que fa una mica de baixada, i al final del qual es veu  bastanta llum, veus que bastant gent hi baixa, llavors treus el cap i paxam: La famosa Piazza del Campo.

                                   Entrada a la Piazza del Campo
                                  Piazza del Campo
La Piazza del Campo és una gran plaça molt coneguda perquè en ella se celebra El Palio, una espectacular cursa de cavalls que se celebra el 2 de juliol i el 16 d'agost des de temps medievals. (Dates a recordar!)
                                           Il Palio di Siena
 Aquesta plaça em va donar una sensació de no sé... de sentir-te petit, i de sentir-te com de cop super lliure i il·luminat després d'haver estat caminant durant estona per carrers estrets i envoltat d'ombres. 
A més, en un costat de la plaça està situat el Palazzo Pubblico, on es troba la torre de Mangia, que destaca bastant en l'espai de la plaça.

                                  Palazzio Publico i Torre della Mangia



Després d'haver travessat tota Siena, vam decidir estirar-nos al mig de la plaça a descansar i a quasi adormir-nos, perquè tot i les dimensions va resultar super acollidora. I mentre estàvem intentant "recuperar forces" vam veure la imatge més bonica del dia: una parella d'avis assentats en un banc de la plaça, contemplant amb molta concentració la gent que passava per la plaça...super monos! Encantadors! Vam fer un parell de fotos perquè era va ser inevitable no  voler tenir un record d'aquell moment, però encara no m'han passat la foto! Quan la tingui, de seguida la penjo.












viernes, 1 de octubre de 2010

Una setmana a Firenze, verb conèixer en actiu!



Porto una setmana ja a Florència! La veritat és que em sembla que porti molt més temps aquí, sembla que fa molt va ser el dia que vaig arribar carregada de maletots (que, percert, encara estan a mig desfer... uy!). Suposo que tinc aquesta sensació perquè he fet un munt de coses en poc temps...

Universitat
Encara no m'he pogut matricular perquè la URV es veu que no ha contestat encara. Dilluns he de tornar a insistir a veure si m'aclareixen alguna cosa. Sobre les assignatures poca cosa se sap... tuto è un CASINO! (tot és un enredo!). Ningú sap res, t'envien d'un lloc a un altre, i a més la biotecnologia està tan dispersa per unes quantes facultats... De moment ja he parlat amb dos coordinadors de les assignatures, i dimarts he de parlar amb un altre! és una broma tot!  A més, m'han dit que no saben segur si algunes assignatures es faran perquè es veu que s'ha aprovat fa poc una llei que obliga a fer classes als investigadors de la uni (resulta que abans podien existir investigadors a la universitat sense haver d'estar obligats a fer classe). Llavors, alguns profes-investigadors que tenen assignada alguna assignatura han decidit no fer-la... o sigui, no-assignatura. 
De moment només sé que començo aquesta setmana una assignatura de laboratori que es fa classe només un cop a la setmana (i són 8 crèdits! yuhúu!)... Una altra m'han dit que potser comença el 18 d'octubre... o sigui, anar fent.

Vida social (gueto Erasmus)
Quina vida social més activa per favor! És un no parar de conèixer gent, i més gent, i més gent.... cada dia més noms, més cares... Típica presentació: Nom, procedència, carrera... m'estic començant a col·lapsar... a més la majoria són espanyols, jo vull conèixer italians! jejeje. De fet, hi ha molts espanyols per aquí, aproximadament uns 500 d'Erasmus...
Les relacions Erasmus a Florència giren al voltant de les escales de Santa Croce (una església molt maca). No sé jo si Stendhal deu estar gaire content a la seva tomba veient aquest panorama. Em van explicar (i és veritat) que el famós escriptor Stendhal, després d'haver estat visitant Florència, just quan va arribar a Santa Croce va experimentar un fenomen que abans mai li havia passat: "Havia arribat a aquest punt d'emoció en què es troben les sensacions celestes donades per les Belles Arts i els sentiments apassionats. Sortint de Santa Croce, em bategava el cor, la vida estava esgotada en mi, caminava amb por de caure".  Aquest fet, actualment és conegut en la psicologia com el Síndrome de Stendhal o de Florència, i diuen que s'han donat altres casos en turistes que visiten Florència.  Santa Croce és el punt de reunió perquè és un lloc on està permès fer "botellón". L'ambient està molt bé, alguns porten la seva guitarra, altres canten, hi ha un mag molt graciós que de tant en tant fa visita, paquistanessos venent roses, i sempre present un mític personatge: "Rolando", un peruà que es guanya la vida venent 3 cerveses per un euro, és amic de tothom i tothom l'estima. A mi, el primer dia que em va veure em va clitxar per les facsions sudamericanes i em va preguntar d'on era originàriament i em va acabar explicant les seves aventures per l'Equador. 
Cada dia he estat a Santa Croce amb el grupet de gent que ens hem ajuntat (catalans, andalusos, madrilenys, bascos...). L'ambient de pubs i discoteques encara no el conec, perquè ens empanem i quan hi anem, ja comencen a tancar (per allí a les 3). Només un dia vam entrar a una disco anomenada Twice, però he decidit que ja em van veure prou per allí! És bastant pijo, la música és molt maquinera i house, i a més ens van clavar 6 euros per una birra!! o s'ha vist això! :O
Per sort, un dia caminant van trobar un pub de música rock, pop, música en directe, on sovint fan concerts de grups italians i de grups que versionen bandes mítiques. Diuen que molts dijous fan versions del Beatles! yuhúu! He decidit que és el racó número 2 de Florència!

Menjar
Llocs per a menjar barat i bo, n'hi ha!! Hi ha llocs on et costa una pizza gran i bona 5 euros, un xino on pots menjar per 3 euros... és qüestió d'anar provant!

Mòbil
Ja tinc número italià!! La veritat que el tema telefonia resulta més econòmic aquí. Hi ha un companyia anomenada Wind, amb la qual per 2 euros setmanals tens 200 minuts per a parlar amb qualsevol mòbil Wind; i si pagues un euro més, tens 1000 sms... I és perfecte, perquè quasi tothom és de Wind!

Transport
El bus és el transport més comú a Florència, a més de moment m'ha estat sortint gratis perquè el conductor no control·la gens que la gent piqui les targetes a la màquina, i de fet, quasi ningú les pica. Jo porto a damunt un abonament de 10 viatges per si mai passa el revisor...
Però sense dubte, el transport que mola més és la bici, encara és més bona la màfia que hi ha darrere del negoci de les bicis... Es venen bicis per súper bé de preu: 10/20€, però la qüestió és quant de temps et durarà, perquè perfectament te la poden robar davant teu... El Bicing de Florència consisteix en: comprar bici (1 cop), te la roben, robes un altra, te la tornen a robar... i mai té un final. Per això: no agafis afecte a la teva bici!  i així una bici va passant per les mans de tothom... i a més van acumulant capes i capes de pintura per a camuflar el delicte... 

Primera setmana, ha passat volant....