Una setmana a Firenze, verb conèixer en actiu!

Porto una setmana ja a Florència! La veritat és que em sembla que porti molt més temps aquí, sembla que fa molt va ser el dia que vaig arribar carregada de maletots (que, percert, encara estan a mig desfer... uy!). Suposo que tinc aquesta sensació perquè he fet un munt de coses en poc temps...

Universitat

Encara no m'he pogut matricular perquè la URV es veu que no ha contestat encara. Dilluns he de tornar a insistir a veure si m'aclareixen alguna cosa. Sobre les assignatures poca cosa se sap... tuto è un CASINO! (tot és un enredo!). Ningú sap res, t'envien d'un lloc a un altre, i a més la biotecnologia està tan dispersa per unes quantes facultats... De moment ja he parlat amb dos coordinadors de les assignatures, i dimarts he de parlar amb un altre! és una broma tot!  A més, m'han dit que no saben segur si algunes assignatures es faran perquè es veu que s'ha aprovat fa poc una llei que obliga a fer classes als investigadors de la uni (resulta que abans podien existir investigadors a la universitat sense haver d'estar obligats a fer classe). Llavors, alguns profes-investigadors que tenen assignada alguna assignatura han decidit no fer-la... o sigui, no-assignatura. 

De moment només sé que començo aquesta setmana una assignatura de laboratori que es fa classe només un cop a la setmana (i són 8 crèdits! yuhúu!)... Una altra m'han dit que potser comença el 18 d'octubre... o sigui, anar fent.

Vida social (gueto Erasmus)

Quina vida social més activa per favor! És un no parar de conèixer gent, i més gent, i més gent.... cada dia més noms, més cares... Típica presentació: Nom, procedència, carrera... m'estic començant a col·lapsar... a més la majoria són espanyols, jo vull conèixer italians! jejeje. De fet, hi ha molts espanyols per aquí, aproximadament uns 500 d'Erasmus...

Les relacions Erasmus a Florència giren al voltant de les escales de Santa Croce (una església molt maca). No sé jo si Stendhal deu estar gaire content a la seva tomba veient aquest panorama. Em van explicar (i és veritat) que el famós escriptor Stendhal, després d'haver estat visitant Florència, just quan va arribar a Santa Croce va experimentar un fenomen que abans mai li havia passat: "Havia arribat a aquest punt d'emoció en què es troben les sensacions celestes donades per les Belles Arts i els sentiments apassionats. Sortint de Santa Croce, em bategava el cor, la vida estava esgotada en mi, caminava amb por de caure".  Aquest fet, actualment és conegut en la psicologia com el Síndrome de Stendhal o de Florència, i diuen que s'han donat altres casos en turistes que visiten Florència.  Santa Croce és el punt de reunió perquè és un lloc on està permès fer "botellón". L'ambient està molt bé, alguns porten la seva guitarra, altres canten, hi ha un mag molt graciós que de tant en tant fa visita, paquistanessos venent roses, i sempre present un mític personatge: "Rolando", un peruà que es guanya la vida venent 3 cerveses per un euro, és amic de tothom i tothom l'estima. A mi, el primer dia que em va veure em va clitxar per les facsions sudamericanes i em va preguntar d'on era originàriament i em va acabar explicant les seves aventures per l'Equador. 

Cada dia he estat a Santa Croce amb el grupet de gent que ens hem ajuntat (catalans, andalusos, madrilenys, bascos...). L'ambient de pubs i discoteques encara no el conec, perquè ens empanem i quan hi anem, ja comencen a tancar (per allí a les 3). Només un dia vam entrar a una disco anomenada Twice, però he decidit que ja em van veure prou per allí! És bastant pijo, la música és molt maquinera i house, i a més ens van clavar 6 euros per una birra!! o s'ha vist això! :O

Per sort, un dia caminant van trobar un pub de música rock, pop, música en directe, on sovint fan concerts de grups italians i de grups que versionen bandes mítiques. Diuen que molts dijous fan versions del Beatles! yuhúu! He decidit que és el racó número 2 de Florència!

Menjar

Llocs per a menjar barat i bo, n'hi ha!! Hi ha llocs on et costa una pizza gran i bona 5 euros, un xino on pots menjar per 3 euros... és qüestió d'anar provant!

Mòbil

Ja tinc número italià!! La veritat que el tema telefonia resulta més econòmic aquí. Hi ha un companyia anomenada Wind, amb la qual per 2 euros setmanals tens 200 minuts per a parlar amb qualsevol mòbil Wind; i si pagues un euro més, tens 1000 sms... I és perfecte, perquè quasi tothom és de Wind!

Transport

El bus és el transport més comú a Florència, a més de moment m'ha estat sortint gratis perquè el conductor no control·la gens que la gent piqui les targetes a la màquina, i de fet, quasi ningú les pica. Jo porto a damunt un abonament de 10 viatges per si mai passa el revisor...

Però sense dubte, el transport que mola més és la bici, encara és més bona la màfia que hi ha darrere del negoci de les bicis... Es venen bicis per súper bé de preu: 10/20€, però la qüestió és quant de temps et durarà, perquè perfectament te la poden robar davant teu... El Bicing de Florència consisteix en: comprar bici (1 cop), te la roben, robes un altra, te la tornen a robar... i mai té un final. Per això: no agafis afecte a la teva bici!  i així una bici va passant per les mans de tothom... i a més van acumulant capes i capes de pintura per a camuflar el delicte... 

Primera setmana, ha passat volant....